LLiurepensadors, disidència i contra-cultura a Gràcia al segle XIX

Lliurepensament

Avui no es fa servir la paraula lliurepensador, ho donem per suposat, però a mitjans del segle XIX després de segles d'adoctrinament des de l'església i de les grans tradicions conservadores hi havia un impuls de viure sense limitacions, sense dogmes, sense doctrines, utilitzant només la raó i la natura. Era una reivindicació per escapar de la tutela i del control intel.lectual.

Era com un pas previ, una base comuna en el que podien estar d'acord molts grups diferents. Així per a ser anarquista calia poder pensar com es volia la societat sense autoritat. Per a ser anticlerical calia plantejar-se la vida sense el clero. Per a ser republicà calia pensar una vida sense monarquia. I el mateix amb la maçoneria, el catalanisme, l'espiritisme, etc.

No era un partit polític sinó una filosofia racionalista, una negació de la cultura imperant. A les reunions i trobades dels lliurepensadors de fet hi participaven tots els altres grups socials que no els satisfeia la cultura establerta. I al mateix temps els lliurepensadors participaven a les trobades dels altres grups.

"Oblideu tot el que us han ensenyat i comenceu a pensar"

Aquesta frase habitual a la revolta de maig de 1968, ja havia sigut la base dels lliurepensadors.

Un dels primers exemples a Gràcia es a 1869, en que Joaquim i Pere Arrufat ja publicaven a Gràcia un setmanari amb el titol de: "El librepensador", amb seu al carrer de la Plata núm.3

La restauració de la monarquia 1874 va suposar amb els governs conservadors un tancament de totes aquestes iniciatives al menys fins 1880. En accedir al poder els lliberals a 1881 hi va haver una explosió de associacions, ateneus, escoles laiques, diaris i revistes que va durar fins1893-96 en que la repressió va ser general, ( veure el procés de Montjuïc) arran dels atemptats anarquistes.

Aquesta mentalitat oberta lliurepensadora calia començar-la des de la infància i d'aquí el gran interès en crear escoles laiques i públiques. Que eren finançades per la maçoneria, els mecenes, els espiritistes, i les associacions de tota mena.

Al 1893 hi havia una escola laica Gutemberg al carrer Perill núm. 2.

Maçoneria

Va arribar amb els militars francesos a 1808, que buscaven adeptes als cercles ilustrats. Després va estar prohibida entre 1827 a 1833. Amb el regnat de Maria Cristina hi ha tolerància. La seva època daurada va ser de l'any 1868 a 1874. Després a b la restauració de la Monarquia va tornar a tenir problemes, encara que tolerats.

A 1848 funcionava a Gràcia la Logia La Sagese en la que un dels seus promotors va ser Ferdinan Leseeps ( Cònsul francés en aquella època).

A 1852 es va crear una nova Logia per desacords amb les persones de La Sagese. Aquesta nova Logia anomenada San Juan de España va poder ser descoberta per la policia per una delació de dos del mateixos assistents el 28.04.1853. Els tretze membres que estaven reunits i altres dotze van ser processats i empresonats amb condemnes de fins a 7 anys de presó. La majoria eren francesos, alguns italians i dos espanyols. Les pressions del Govern francès van aconseguir que fossin indultats el 15.08.1853.

Els condemnats a 7 anys de presó van ser: Aurele Eybert, André Bianchi, Hypolite Letouillard, Joseph Giradot, Joseph Dupra,Louis Parioud, Enmanuel Losada, Ramonel, Jose Coulet. Juan Prat, Joseph Gerin, Josep Mas.

Més informació al llibre "Les martyrs de la franc-maçonerie en Espagne a 1853". Aurele Eybert.

Espiritisme

Els espiritistes reben missatges de saviesa de les persones que ja han mort, a través de mèdiums. Es d'alguna manera una cultura autodidacta que està a l'abast de qualsevol persona oberta de mentalitat. I que va molt lligada al moviment de llibertat, els ateneus, rebutjant les imposicions de la cultura de les classes dominants.

Els espiritistes no van ser, com a vegades ens han dit, uns grups frikies esotèrics, desarrelats de la societat. Defensaven crear escoles laiques, mixtes, gratuïtes per a tothom i en els seus locals es dedicaven a ensenyar a llegir i escriure.

Parlar d'espiritisme a Gràcia es parlar d'Amàlia Domingo Soler, que va arribar a Gracia a 1876 convidada pel grup " La Buena Nueva" al carrer Canó 9.