Utilitzo la paraula bullanga que s'ha fet servir per actuacions populars entre 1830 i 1845 en el sentit de aixecament popular i avalots que son fruit de tensions socials no resoltes per les autoritats
Després del cop d'estat contra Espartero, que tanca el Bienni Lliberal ( 1854-1856). L’estiu del 1856 hi va haver un aixecament popular a Gràcia i Barcelona.
Part de l'exèrcit s'havia fet fort a la Casa de la Marquesa de Cruïlles situada al extrem nord dels jardinets de Gràcia al costat Oest. Era una gran finca que arribava des de la Diagonal fins on comença el Carrer Gran. La casa estava al capdamunt fent cantonada al carrer Sèneca i la resta eren jardins.
Els insurrectes hi va calar foc obligant a sortir al Coronel Ravell i set oficials, que van ser executats allà mateix.
La reacció del General Juan Zapatero, cap militar de Catalunya, va ser immediata i brutal. Una setmana més tard va ser detinguts a Sallent, disset obrers de Gràcia que van fugir de la repressió. Varen ser conduïts de nou a Gràcia i van ser afusellats a ca la Marquesa, sense cap mena de judici.
Les víctimes estan enterrades al cementiri del Poble Nou. Els afusellats van ser:
Baltasar Amorós, Joan Sué, Vicent Martí, Joan Blasco, Julià Paiesa, Jaume Casanelles, Ramon Pujades, Jacint Cortés, Joan Saragossa, Ignasi Inglés, Jaume Vallés, Josep Soler, Ramon Esteve, Jaume Urpí, Facundo Calaf, Antoni Coll, Caló Borell
http://memoriallibertariadegracia.blogspot.com/2015/08/els-herois-de-gracia-dentre-aquells.html
Al llibre"Escenas contemporáneas. Reseña histórica de los sucesos ocurridos en Julio de 1856" de Manuel Ovilo Otero, he trobat aquets detalls del que va pasar a Gràcia.
El dia 18 juliol va haver-hi els primers moviments dels insurgents. L'exercit va ocupar durant la nit les Rambles, Carrer Unió, Jonqueres i Tallers.
El dia 19 al matí es va donar l'ordre de desarmar la milícia nacional deixant les armes al seminari. A la tarde s'havien requisat ja 2,000 fusells i fets molts presoners.
El dia 20, diumenge, els progressistes revoltats tenien ja la complicitat dels pobles del pla de Barcelona. Tant Gràcia com Sants estaven en mans dels sublevats i l'exercit va començar a bombardejar aquestes poblacions des de Montjuïc i des de la Ciutadella. A les dues de la tarda els militars van avançar cap a Gràcia intentant establir-se a casa del Marques de Cruïlles, a la Virreina i a La Fontana. A l'entrada de Gràcia, on comença el carrer Gran, es va calar foc a casa del marques de Cruïlles i en sortir els militars van ser assassinats el Coronel Rabell i 7 oficials
El dilluns dia 21 van continuar els bombardejos fins les 6 de la tarda, i els militars comandats pel coronel Eliecegi van ocupar la població. Els sublevats havien fugit poc abans i entre ells el "noi de la barraqueta", Vicenç Marti Torres amb 500 persones.( era germà del "xic de la barraqueta" que 18 anys despres va lluitar en defensa de la República l'any 1874).
Vicenç Martí Torras, el "noi de la barraqueta" en una barricada de Gràcia a 1856. (Museu Ros de Martorell)